SOBRE VICTÒRIES I DESITJOS PEL 30 ANIVERSARI

19/12/2022

Finançament

Antifeixisme

Construcció

Territori

Sobiranies

drets lingüístics

País Valencià

valencianisme

ACV Tirant lo Blanc

Per Gustau Pérez Pérez

 

*fragment del discurs pronunciat en la Nit del Tirant de 2022

 

El Tirant fa anys, 30 anys.

 

En l’any 1991, un grup d’estudiants decidia constituir una entitat per a promoure el valencianisme en la societat valenciana.

 

En aquell moment  alguns dels aquí presents passàveu les hores a les cafeteries de les facultats i, de pas, estudiàveu alguna carrera (…), altres creixíeu veient Babalà, Bola de Drac o Doraemon a Canal 9, altres començàvem a parlar i caminar i altres encara estàveu esperant a arribar al món.

 

Al mateix temps, en 1991, Rita Barberà començava un cicle que duraria 24 anys de governs del PP a la ciutat de València, al que poc després s’hi sumaria Zaplana a la Generalitat; els Obrint Pas s’acabaven de conéixer a l’IES Benlliure, i encara li quedaria un any de vida a un jove de 18 anys nascut a Burjassot i anomenat Guillem Agulló.

 

Han passat 30 anys. I en moments com aquest, en el que algú fa anys, hi ha dos tipus de persones. Els que viuen l’aniversari com si fora un dia més en el calendari. I els que aprofiten eixe moment per a reflexionar, per a posar la vista enrere i projectar cap al futur.

 

Jo, us he de confessar, soc del segon grup. I ara us conte una miqueta més sobre açò. Però abans, si ara tinguérem ací davant un pastís i bufàrem les espelmes, quin desig demanaríeu per al Tirant cadascú de vosaltres?

 

Segurament el que ens naix desitjar a la majoria de nosaltres és la d’organitzar desenes d’actes, comptar amb un major pressupost, fer xarxa amb un gran nombre d’entitats a escala nacional i internacional, augmentar el nombre de socis i sòcies fins a convertir-nos en una entitat de masses….

 

Sembla que estem sempre obstinats a créixer i créixer. I després, també créixer. Però reposant un poc les idees, i aprofitant aquest punt i seguit que és l’aniversari que hui celebrem, em fa la sensació que les coses potser van per altre camí.

 

I sabeu quin és el desig que demanaria després d’aquesta reflexió? Que el Tirant tinguera 30 anys més de vida amb la mateixa intensitat, la mateixa professionalitat i la mateixa qualitat humana que ha tingut fins ara. 

 

I mil gràcies des d’ací a totes les persones que ho heu fet possible d’una manera o l’altra, especialment a Gonçal Grau, expresident de l’entitat, per haver remat en aquests anys de pandèmia, que no ha estat gens fàcil.

 

Que potser algú ha desitjat que no, que no, que res de viure tants anys. I el desig és que el Tirant deixe d’existir. I ho ha pensat amb bona fe, eh! Amb la lògica que si el País fa els avanços que correspon, el Tirant perdria la seua raó de ser.

 

Imagineu-vos per un moment quin seria aquest país on deixa de tindre sentit l’existència del Tirant?
– Hem aconseguit la plena sobirania nacional
– Tenim per fi un finançament just i unes inversions justes per al nostre territori
– Hem recuperat el nostre dret civil. I des d’ací tot el reconeixement al treball que feu des de l’Associació de Juristes Valencians, a veure si per fi aquesta vegada aconseguim aquesta reforma al Congrés.
– Els drets lingüístics es compleixen plenament, i això vol dir, entre altres coses que existeix un requisit lingüístic per a treballar en l’administració.
– Tenim la gestió directa dels nostres ports, aeroports i, especialment, tenim la gestió dels trens de rodalia, amb uns horaris sensats i una xarxa vertebrada que suposen una vertadera alternativa al transport privat.
– Hem acabat amb la diglòssia i els valencianocallants ara són valencianoparlants amb normalitat, a tot arreu i en tota situació, sense patir cap discriminació més per usar la nostra llengua.

 

Podria seguir… Però no ens quedem aquí. Perquè hui, ser valencianista va molt més enllà de la qüestió lingüística, nacional o cultural.

 

Ser valencianista va de guanyar sobiranies, com reivindicàvem el passat 9 d’octubre pels carrers del cap i casal. Va de guanyar sobirania energètica, alimentària, residencial. Sobirania cultural i sanitària. Sobirania jurídica, econòmica i financera. En definitiva, sobirania en tots els àmbits de les nostres vides. Com veureu, queda molt fins a aquesta societat valenciana utòpica i, per això, al Tirant no li queda altra que seguir existint. Però no com a un fi en si mateix, sinó com a instrument.

 

Un instrument per a prendre consciències: consciència lingüística, consciència feminista, consciència ecologista, consciència antifeixista i, també, consciència de classe. Un instrument que contribueix al canvi social, a la generació d’idees, a la vertebració del nostre país. Un instrument, en definitiva, que condueix a la victòria cultural.

 

I és que sí, en aquesta nit no podíem obviar que ens apropem a 2023. I m’agradaria convidar-vos a enfocar aquestes eleccions amb aquesta premissa:

 

Les victòries polítiques venen sempre precedides de victòries culturals.

 

A la ciutat de València tenim un exemple paradigmàtic. Quan un grup de valents començàrem a jugar-nos la cara anant a la processó cívica del 9 d’octubre al matí. Pocs anys després el valencianisme polític es va fer majoritari a la processó alhora que hi havia un canvi polític al consistori.

 

Doncs ací, en aquesta batalla cultural és on el Tirant i les entitats de la societat civil tenim una gran tasca a fer i també una gran responsabilitat.

 

La victòria cultural es construeix cada dia: assenyalant i combatent el masclisme, el racisme i el feixisme; defensant i posant en agenda els interessos i necessitats de les classes més desafavorides i de les generacions més precàries, com fa el Consell Valencià de la Joventut, hui present amb nosaltres; mantenint, però transformant les nostres tradicions adaptant-les al Segle XXI com fa la Nova Muixeranga d’Algemesí, que també està ací aquesta nit; defensant el paper de l’Estat davant el capitalisme salvatge i els interessos de l’oligarquia; la protecció del territori i del planeta davant l’urbanisme depredador i les empreses sense escrúpols; defensant, en definitiva, l’esperança davant la por.

 

Us prometem que en aquesta lluita cultural, el Tirant, estarem. Ho hem estat 30 anys i seguirem fent-ho. Amb formacions, amb campanyes, amb debats, amb publicacions, concentracions, manifestacions. Amb tots els mitjans que estiguen al nostre abast.

 

Volem ser un instrument que continue sumant en la transformació social del nostre país, que continue sumant en la victòria cultural i, per tant, que continue sumant en la victòria política.

 

Perquè el nostre país, la nostra llengua i el nostre planeta ho necessiten.

 

Amics i amigues, portem 30 anys de vida i açò no ha fet més que començar!

 

Visca el País Valencià i visca el Tirant!

 

Gustau Pérez Pérez és el president de l’ACV Tirant lo Blanc i de la Fundació Nexe

Vull subscriure'm i rebre les novetats de la Fundació Nexe en el meu correu