LA LECTURA EN LA NOSTRA LLENGUA. FEM CAMÍ CAP A LA NORMALITAT

Adaptació del discurs de Jesús Figuerola Lamata a la XXV Nit del Tirant 

FULL va nàixer al 2013 amb un objectiu molt simple: fomentar la lectura i el llibre, especialment la lectura i el llibre en la nostra llengua. I ho vam fer seguint l’exemple de Muntaner i copiant les muixerangues: buscant la unitat i establint sinèrgies. I això és FULL, una Fundació en la que estan la pràctica totalitat de les entitats més representatives del sector del llibre al País Valencià: editors, creadors, bibliotecaris, llibreters, Fundació Sambori…

Són moltes les accions que porta a terme la nostra Fundació però segurament n’és La Plaça del Llibre una de les més visibles. En ella i des de fa ja bastants anys es lliuren uns guardons que reconeixen la trajectòria literària, la trajectòria editorial i el foment de la nostra llengua i cultura. Enguany aquest últim guardó se li va donar a la Federació Coordinadora de Muixerangues del País Valencià. Dues van ser les raons: 

• Per l’extraordinari treball que estan fent recuperant una tradició valenciana que estava pràcticament perduda. Ara són ja 26 Muixerangues.
• Pel seu valor simbòlic. El fort baix i el feble dalt. En temps en que els grans es mengen als menuts i els forts imposen la seua llei sobre els febles és fantàstic veure com en la muixeranga són els grans i els forts els qui ajuden a enlairar un xiquet o una xiqueta fins al més alt.
• I també, i continuant amb el valor simbòlic, per la unió que representa. “Fem pinya”, és la frase que se sol dir quan comença a fer-se la base per a alçar la muixeranga. Molta gent s’uneix per a assolir l’objectiu.

Perquè la unió ens fa forts i la divisió ens afebleix. Recordem, si més no, el que ens deia Ramon Muntaner a la seua Crònica en l’exemple de la mata de jonc:

I si algú em demana: “En Muntaner, quin és l’exemple de la de mata de jonc?”, jo li respondré que la mata de jonc té una força que, si tota la mata lligueu ben fort amb una corda, i tota la voleu arrencar ensems, us dic que deu homes, per molt que estirin, no l’arrencaran, encara que alguns més s’hi posessin; i, si en traieu la corda, de jonc en jonc l’arrencarà tota un minyó de vuit anys, que ni un jonc no hi quedarà.

Aquest exemple que ens contà Muntaner fa quasi 700 anys continua sent vàlid actualment. I en el cas de la nostra identitat, de la nostra llengua i de la nostra cultura és evident.

No és qüestió de posar-se dramàtic però no està de més recordar que la divisió ha estat una de les estratègies que millor resultat els ha donat als qui han atacat la nostra cultura i la nostra llengua. Perquè què va ser sinó un intent de divisió la famosament trista Batalla de València. O els entrebancs que avui dia es posen per a que les emissions de TV3, IB3 i Apunt es puguen rebre a tot l’àmbit lingüístic. O que encara avui siga problemàtic en molts espais anomenar a la nostra llengua com a llengua catalana.

És important la unitat. Millor dit, important no. Imprescindible. 

FULL, ja ho sabeu, és dedica a dissenyar estratègies i accions de foment del llibre i la lectura. Permeteu-me que us parle un poc d’això, de lectura i de llibres.

Podríem dir que vivim en una triple normalitat.

• Normalitat de comptar amb una societat alfabetitzada en la llengua pròpia del país. El segle XX va ser el segle de l’alfabetització a nivell mundial, el primer moment en la història de la humanitat en que un percentatge ampli, molt ampli, de la població era capaç de llegir i escriure. Però això que va començar a passar amb les llengües europees amb estat en la primera meitat del segle XX no ho va ser per a la llengua catalana fins al començament del segle XXI. Perquè no és fins als començaments de la dècada dels 80 del segle passat quan comença a introduir-se la nostra llengua al sistema escolar. Recordem que la Llei d’ús és del 23 de novembre de 1983. Per cert, que es promulgarà el 23 de novembre no va ser casual, recordem que eixe dia i eixe mes va ser el del naixement de Joan Fuster. I és ara quan podem començar a dir que comptem per primera vegada en la història amb una societat valenciana majoritàriament capacitada per a llegir en valencià, una societat alfabetitzada en la nostra llengua. El paper de l’escola ha estat d’una importància transcendental. 
• Normalitat literària, perquè mai en la història la nostra llengua ha gaudit de tants ni de tant bons escriptors i escriptores com tenim a l’actualitat. 
• Normalitat editorial, perquè mai en la història hem comptat amb una producció editorial tan ampla ni de tanta qualitat com tenim ara. Us apuntaré només una dada, la producció editorial en llengua catalana l’any passat va ser d’uns 10.000 títols aproximadament, un volum d’edició que situa la nostra llengua a un nivell similar al d’altres llengües europees com poden ser el grec o el finés i que la converteix en una de les llengües sense estat (amb el permís d’Andorra) més potents del món.

I parlar de llibres publicats vol dir també parlar d’editorials. I també en aquest punt tenim una situació com no l’havíem tinguda mai. Comptem amb moltes i molt bones editorials.

Permeteu-me que em detinga un moment en els lectors. Recentment FULL ha fet públic l’estudi d’hàbits lectors al nostre país, un treball ampli del que voldria parlar només d’un aspecte: la lectura en la nostra llengua. I que ens diu aquest estudi? Ho apuntaré de manera molt telegràfica perquè es pot accedir a l’estudi complet des de la pàgina web de la Fundació.

• Que creix el nombre de valencians i valencianes que lligen en la nostra llengua. A hores d’ara quasi el 50% dels lectors afirmen llegir en valencià encara que siga de manera ocasional.
• Que aquest creixement és significativament diferent segons la zona geogràfica estudiada. La cifra global de lectura en la nostra llengua ens amaga una realitat molt més complexa, No podem parlar de lectura en valencià sense fer referencia a la zona geográfica concreta. Apuntaré una dada. A la zona Alcoi-Gandia el percentatge de persones que lligen en la nostra llengua arriba al 65% i a la zona d’Alacant es situa en el 36%. Trenta punts de diferencia!

I quina conseqüència podem traure d’aquestes dades?

• Que hem avançant en aquests darrers anys però que ens queda molt per fer per a assolir l’objetiu d’arribar a tenir una societat 100% lectora i lectora en valencià.
• Que cal dissenyar polítiques decidides de foment de la lectura en la nostra llengua. 
• Que aquestes polítiques no poden ser les mateixes per a totes les comarques del País Valencià perquè no està en la mateixa situació, posem per cas les comarques centrals (la Safor, l’Alcoià, la Vall d’Albaida) que les comarques meridionals o les castellanoparlants. Cal dissenyar polítiques concretes per a situacions concretes. I això li correspon a la Generalitat.

Des de FULL venim fent una petició molt clara i concreta: que en el nou PVFLL, perquè en 2021 va acabar el primer, la lectura en la nostra llengua siga el pal de paller que estructure i vertebre les accions a dur a terme. Aquest hauria de ser el gran objectiu de la política cultural en els pròxims anys: que el valencià siga la llengua habitual de lectura dels valencians i valencianes. Perquè un poble culte llig en la seua llengua, reconeix els seus escriptors i les seues escriptores i se n’orgulleix de la seua literatura.  

Acabe ja, la gent de FULL tenim l’extraordinària sort de dedicar-nos a una tasca apassionant: contribuir a tenir una societat valenciana més lectora i més culta, que vol dir el mateix que tenir un poble valencià més lliure i més crític.

Perquè és important recordar que és la cultura, i el saber que atresora, el motor que ha fet avançar a la humanitat (i amb la Covid i les vacunes ho estem tenint clar). El progrés humà ha estat possible gràcies a l’avanç del saber acumulat al llarg dels segles. Si podem veure més lluny és perquè estem pujats a esquenes de gegants. Aquesta frase se li atribueix a Isaac Newton encara que ja la va dir uns segles abans Bernardo De Chartres. Siga com siga, és una cita que reflecteix molt bé la importància de la construcció del saber. Un saber que al llarg dels segles ha estat codificat en els llibres, un objecte que com diu Umberto Eco, pertany a la mateixa categoria que la cullera, el martell, la roda o les tisores. Un cop inventats no es pot fer res millor.

Jesús Figuerola Lamata ha estat mestre i actualment és editor de Perifèric Edicions i President de la Fundació Full