UNA APROXIMACIÓ A LES RAONS DEL VOT A COMPROMÍS

Per Joan Enguer i Saus

Una vegada passades les eleccions autonòmiques d’abril de 2019, els partits polítics de la Comunitat Valenciana han començat ja a definir les seues estratègies de futur. En aquest sentit, guanya interés donar a conéixer quines han estat les bases de suport d’un dels grans protagonistes de l’actual govern valencià com és Compromís. Consegüentment, he desenvolupat un estudi que, posant l’accent a la diferència comparativa que aquest partit manifesta respecte d’altres formacions d’esquerra (PSPV i Unides Podem), parteix de la següent pregunta: quins són els elements que millor expliquen la tendència al vot a favor d’aquest partit a les últimes eleccions?

D’entre el conjunt de factors que la teoria assenyala pel seu potencial explicatiu del vot al context que ens hi trobem, destaquen l’autoubicació ideològica (posició a la qual la ciutadania es posiciona a un eix esquerra-dreta), el sentiment nacionalista, la valoració de la gestió de govern, la pertinença a organitzacions i associacions de diversa índole i la valoració de diferents líders. Per tal de posar a prova els efectes de cadascun d’aquests elements envers la decisió final del votant valencià a l’hora de decantar-se per Compromís, s’ha desenvolupat un estudi estadístic amb dades extretes de l’enquesta postelectoral 3253/0 publicada pel CIS a juny de l’any 2019, que ha donat lloc a conclusions del tot reveladores. Respecte a la variable referida al lideratge polític, convé aclarir que, davant la falta sorprenent de preguntes formulades en relació amb la valoració ciutadana dels representants principals a les nostres Corts, s’ha optat per treballar l’esmentada variable prenent base a la possible simpatia o animadversió que pogueren sentir aquests envers alguns dels seus homòlegs al nivell nacional (p. ex. Pedro Sánchez, Alberto Garzón, Pablo Iglesias…). Així les coses, aquesta tria compta també amb un considerable atractiu acadèmic que es recolza al potencial efecte que s’ha demostrat que la política nacional, i en concret, els lideratges que corresponen amb aquesta esfera, poden arribar a adquirir al terreny regional. Per exemple, sabem que la identificació que l’electorat pot arribar a percebre entre alguns representants polítics i els trets de determinats partits, s’hi relaciona amb un presumible suport electoral a favor d’aquests últims (Anduiza i Bosch, 2004). I aquest vincle podria transcendir a diferències d’àmbit geogràfic, del mateix mode que es coneix que ho fan certs mecanismes susceptibles de beneficiar o perjudicar els partits d’una esfera territorial segons les valoracions que els votants fan dels seus anàlegs a nivells de govern diferents (Aguilar i Sánchez-Cuenca, 2010). A la nostra Comunitat, aquests resulten ser fenòmens susceptibles de tindre efectes electorals remarcables si tenim en consideració factors més concrets, com el caràcter doble (nacional i autonòmic) de la cita que els valencians tingueren amb les urnes el 2019, i les interferències que en relació amb aquesta realitat se’n podrien derivar de cara al tractament mediàtic dels líders polítics per part dels mitjans de comunicació. Per exemple, a les eleccions valencianes del 24 de maig de 2015, es va demostrar que la cobertura exercida pels mitjans tradicionals es trobava encara ancorada a les lògiques del bipartidisme més clàssic, al promoure una valoració dispar que tendia a reforçar la imatge dels líders generalment immersos a determinades formacions com va ser el cas del PP (González-Esteban, López-Garcia, Llorca-Abad i López-Rico, 2015).

D’entrada, convé ressaltar que d’entre totes les variables d’influència analitzades, aquelles destacades pel seu potencial predictiu a la investigació escomesa han estat: la valoració del líder Alberto Garzón, que manté una relació positiva amb el vot a Compromís, la valoració de líder Pedro Sánchez, que presenta una relació negativa amb el vot a aquest mateix partit, i l’autoubicació ideològica, que reflecteix una relació negativa amb el partit regionalista valencià per excel·lència. És a dir, que podríem afirmar que com millor es valora l’actuació d’Alberto Garzón, com pitjor es percep a Pedro Sánchez o com més d’esquerres es considera un votant, més gran serà la probabilitat que aquest es decante per donar el seu suport a Compromís.

Pel que fa al vincle que la valoració d’Alberto Garzón manifesta envers el suport al partit que estudiem, podria estar donant-s’hi per la identificació que s’estaria fent d’aquest polític amb elements com el partit, la ideologia, o altres característiques de Compromís. Es tracta d’una troballa que revela la curiosa proximitat que, en major mesura, sent el votant de Compromís envers Alberto Garzón si es compara amb la major indiferència amb què percep el paper d’altres figures -d’aparença representativa a priori semblant- com Pablo Iglesias. Amb referència a la valoració de Pedro Sánchez, la intensitat respecte al caràcter invers del vincle que guarda amb el vot a Compromís, a més de per les diferències que el partit a què pertany podria guardar amb el partit regionalista valencià quant a factors com als prèviament esmentats, podria estar donant-s’hi per la intervenció d’un fenomen de càstig cap a la formació socialista per la seua gestió de govern o l’estratègia electoral del partit al nivell nacional.

A l’hora de parlar de l’efecte de la ideologia, podem asseverar que s’estaria complint la lògica que rau a l’anomenat “model de proximitat” inserit a la teoria espacial del vot (Downs, 1957). És a dir, que a la Comunitat Valenciana els electors tendeixen a donar el seu vot a Compromís com més progressistes es consideren.

Cal fer esment addicional al fet que, tot i que amb menor grau d’intensitat, destaca també el potencial d’altres variables com són el sentiment nacionalista i l’interés per la campanya electoral de les eleccions autonòmiques i municipals de 2019. La relació d’aquestes amb la possibilitat de votar a Compromís fou de signe negatiu, és a dir, que a les passades eleccions autonòmiques s’hi va enregistrar una major probabilitat de donar suport a Compromís, com més proper s’hi trobava l’elector de valors identitaris afins a la regió autonòmica i com menor era el seu interés per la campanya electoral. A més a més, manifesten valors també significants tant la valoració retrospectiva de la gestió de govern autonòmic com el nivell d’estudis, que reflecteixen una connexió positiva amb el vot a Compromís. Aquests valors ens indiquen que com millor és la valoració que es fa de la gestió del govern autonòmic o com major és el nivell d’estudis del votant, major ha estat la propensió a decidir-se pel partit que treballem als comicis regionals de l’abril de 2019.

Pel que fa a aquestes darreres troballes, resulta curiós veure com, tot i que en efecte existeix un adheriment entre expressions identitàries regionalistes i el vot a Compromís, la intensitat no és tan potent amb relació a la que s’hi percep a altres comunitats autònomes (p. ex. Comunitat Foral de Navarra…). Es tracta d’una circumstància que es podria estar donant per la intervenció de fenòmens diversos com ara el vot dual, que estaria perjudicant l’expressió del valencianisme a les eleccions autonòmiques. A aquesta situació també podria subjaure l’estratègia seguida per Compromís al centrar-se més a problemes i temes centrats a l’eix Esquerra-Dreta que a l’identitari. O, tanmateix, el pes de l’anomenat component estratègic “compensacional” (Kedar, 2009). Segons aquest, es podria insinuar que en compte de decidir-se de manera automatitzada pel partit més proper a les seues afinitats en puritat, molts electors valencians estarien triant Compromís guiats per l’afany de reduir la distància entre la seua posició i la de les polítiques que s’hi poden acabar desenvolupant a les Corts. És a dir, que donarien el seu suport al partit mencionat amb mires a garantir la defensa de certs interessos que la presència de Compromís al govern promou amb majors garanties que la d’altres partits amb els quals s’hi podrien identificar millor.

Al capdavall, s’observa que en paral·lel al creixent pes electoral que Compromís ha anat acumulant al llarg del passat recent, s’aprecia un perfil de votant en evolució constant i que ha experimentat nous canvis als últims comicis. En aquesta línia, resulta d’interés remarcar que fins a les eleccions de 2015, la formació valencianista s’alimentava fonamentalment d’un elector dual en termes identitaris (és a dir, que es declara “tan espanyol com valencià”) i d’esquerres i de centre en paràmetres ideològics, aconseguint un suport afegit de menor intensitat que provenia tant de l’extrema esquerra amb inclinacions regionalistes com de l’esquerra i el centre espanyolistes. En contrast, a les eleccions de 2019, tot i que el partit manté el seu centre gravitacional al voltant d’un elector de característiques ideològiques i identitàries semblants a les que s’ha descrit per al període anterior, ix reforçat entre sectors més posicionats a l’esquerra amb preferències valencianistes més marcades, mentre ha perdut adhesió entre votants espanyolistes en termes generals. A la vista d’aquesta progressió, resultarà d’indubtable interés fer un seguiment de l’adaptació de l’estereotip de votant de Compromís als nous temps i poder, per exemple, aprofundir al disseny de noves estratègies electorals entre altres possibilitats.

Joan Enguer Saus és doctorand en Ciències Regionals i Geografia Econòmica al Gran Sasso Science Institute