Crònica i vídeo de la presentació del llibre de Nexe, Identitat(s) a la cruïlla

El passat dijous, 3 d’octubre, la Fundació Nexe va presentar en la sala Muralla del Col·legi Major Rector Peset de València la seua darrera publicació, Identitat(s) a la cruïlla, un recull de 13 articles d’anàlisi multidisciplinari amb l’objectiu de pensar el País Valencià, com indica el nom de la col·lecció a la qual pertany.

El director acadèmic de Nexe, Elies Seguí, va inaugurar l’acte recordant que la Fundació té per objectius «la difusió, la generació i el debat d’idees amb uns valors d’obertura, pluralitat i profunditat» des de cadascun de les seus Labs, com a vectors de canvi: Democràcia i Participació, Economia, Feminisme i, el que acull aquest projecte, Identitat i Cultura. Tot seguit, va presentar els i les il·lustres ponents que han contribuït amb els seus escrits a la reflexió sobre el passat, el present i el futur de la societat valenciana, i va agrair la presència i la col·laboració dels autors i les autores, del i les mecenes que han fet possible la publicació, així com també de la resta d’assistents.

A continuació, Antoni Martínez, autor i coordinador de l’obra, va parlar sobre les connotacions dels termes de València i el seu gentilici, «que ens remeten a una identitat històrica producte d’una trajectòria al llarg dels segles que ens ha deixat un patrimoni cultural molt valuós», davant l’ús de Levante i levantinos, que ubiquen la nostra cultura com una mera localització perifèrica respecte a la centralitat de l’Estat espanyol. Segons Martínez, per als valencians de hui i de demà, aquesta cruïlla planteja dos reptes principals de base territorial: l’erosió de la identitat valenciana comuna per les divisions provincials, i la dualitat etnolingüística que comporta l’existència de zones al nostre país on la llengua predominant és la castellana. Aquest doble desafiament, explica l’autor, estructura el llibre en tres parts: la dualitat valenciana, valencià/castellà; la triplicitat valenciana, les províncies; i la unicitat valenciana, el patrimoni i les institucions comuns. Per a concloure, va resumir el contingut de cadascun dels tretze capítols, escrits per personalitats de relleu en diversos àmbits, amb l’ànim «d’enfortir i consolidar eixa identitat històrica compartida».


Després, Maria Josep Amigó, coautora i vicepresidenta de la Diputació de València, va exposar com funcionen les diputacions provincials i quin és el seu el paper estratègic en la política institucional. Amigó va declarar que «no és cap secret que les diputacions no han treballat per la cohesió valenciana» i que han estat associades a una mala praxi, a la corrupció i al clientelisme «com a satèl·lits de l’Estat central». Tanmateix, actualment es troben a ple rendiment amb una voluntat transformadora, tal com va exposar la vicepresidenta en avaluar-ne les debilitats i el potencial de les mateixes.


Al seu torn, Maria Josep Picó, coautora i periodista experta en medi ambient, va posar l’accent en la importància del vincle afectiu i respectuós amb el territori, com un dels fonaments de la cultura valenciana. Picó va utilitzar com a metàfora de la vertebració identitària «l’amenaça de la globalització, que ho unifica tot», a més d’altres problemes que comporta, com ara la massificació turística. Segons la periodista, el paradigma del desenvolupament sostenible davant el risc climàtic, pot inspirar i nodrir els processos de protecció, gaudi i desenvolupament de la idiosincràsia valenciana.



En darrera instància, Vicent Marzà, autor del pròleg i conseller d’Educació, Cultura i Esport, va agrair com a valencià, més enllà del seu càrrec, la publicació d’aquest volum autoreferencial, ja que històricament la definició de la identitat valenciana «s’ha perdut en debats i en un marc comparatiu imposat que no ens interessava». Per tant, per a Marzà, aquest exercici de «centrar-nos per a mirar-nos als ulls en igualtat amb la resta de països del món» és molt rellevant tant per una qüestió d’autoestima com per continuar fent país. A més, va recalcar com un valor afegit el fet de ser «la primera vegada que ens reflexionem com a poble des d’una situació de govern del nostre país». El conseller va fer esment a la duplicitat com un tret identitari fàctic, que cal integrar desacomplexadament en el discurs valencianista. Llavors, va felicitar els autors i les autores del llibre per «dibuixar un país arrelat a la modernitat, que no defuig d’una identitat també clarament feminista, ecologista, democratista, sense deixar ningú enrere, incloent-nos a tots en la diversitat que tenim». El conseller va celebrar que el treball institucional també s’encamine cap als incisos expressats en el llibre, tot reconeixent les diferents sensibilitats del govern de coalició, i va convidar al debat col·lectiu sobre les competències de la Generalitat, com a govern del poble valencià, i dels municipis i comarques, «per fer que les institucions actuals, d’abast provincial, tinguen abast de país». Per concloure, va ressaltar els assoliments en matèria d’immersió lingüística «de superar certes barreres autoimposades, com la determinació excloent d’àrees de predomini lingüístic valencià o de castellà», reprenent el missatge empàtic i optimista d’assumir la realitat plurilingüística dels valencians i les valencianes. Finalment, va manifestar el desig d’aconseguir que totes les persones sentiren com a pròpies i pròximes les institucions i el patrimoni valencià: «per cada persona que sent que no ha de passar vergonya perquè no pot comprar els llibres de text del seu fill o filla i la Generalitat els subvenciona, estem fent valencianisme. Per cada víctima de violència de gènere que sent el suport del govern valencià, a l’avantguarda de les reivindicacions més enllà del govern estatal, estem fent valencianisme. Per l’acollida de les persones migrades que ho passen malament arreu el món, estem fent valencianisme, amb fermesa, perquè fomentem un imaginari col·lectiu amb els valors positius de la modernitat, d’un país just, solidari i cohesionat socialment, d’acord amb la seua voluntat històrica i cultural perquè així ho hem volgut i fem en consolidar les institucions de l’autogovern. Hem de continuar treballant perquè la nostra sobirania ja no siga ni una anècdota, sinó un fet imprescindible perquè la gent se senta reconfortada».

Finalment, es va obrir el torn de paraula al públic i diverses persones assistents van compartir el seu parer respecte a l’estat de salut la identitat valenciana. Comptat i debatut, aquest encontre va estimular de ben segur la voluntat d’aprofundir i encarar el «repte engrescador», en paraules de Marzà, que comporta pensar i fer el nostre país.

Per veure el vídeo-resum de la presentació, cliqueu l’enllaç:
https://www.youtube.com/watch?v=GeLGu8H_SKs&feature=youtu.be