EL PAÍS QUE VOLEM

Per Dolors Pedrós Company

Des que Gonçal Grau em telefonà per comunicar-me que havia estat guardonada amb el Premi Tirant 2020, no he pogut parar de pensar en quantes persones se’l mereixen.

Per sort, tota la vida he tingut a prop persones que m’animaven i confiaven en mi, i sobretot, que m’estimaven. Mestres que m’ensenyaren a dubtar, a pensar, a conèixer i a estimar la nostra cultura i el nostre País. Homes i dones que han estat companyes de camí, no només a les aules, també en l’àmbit familiar, d’amistats o el professional, i, com no, en la literatura, els llibres.

Recollir el premi Tirant un 20 de novembre, dia del Llibre Valencià i també de la Infància (i aniversari de la mort de ”l’innombrable”) ha estat una bonica coincidència. Un 20 de novembre de 1490 es publicava el Tirant lo Blanc de Joanot Martorell. Jo soc filla de Joanot Martorell, com tots els valencians i valencianes, i també de Sor Isabel de Villena, de Joan Fuster, de Carmelina Sánchez-Cutillas, de Miquel Martí i Pol, de Maria Mercè Marçal, d’Ausiàs Marc, de Vicent Andrés Estellés, de Marc Granell, de M. Josep Escrivà… i més i més.

Són moltes les persones compromeses amb la societat valenciana, la cultura, la llengua, el redreçament del País. Persones que treballen en diferents àmbits socials i que ho fan en valencià, amb la mateixa normalitat que ho faria qualsevol persona d’una altra cultura que habitara un país normal.

El País Valencià el normalitzem amb una gran dosi d’autoestima, amb la feina ben feta, amb honradesa, amb el nostre compromís en allò que creiem. El normalitzem sumant als joves, escoltant-los i il·lusionant-los, però també fent-los de guia si ho necessiten. El normalitzem sumant més i més dones, i no només en l’àmbit de la política, perquè no és aquest l’únic àmbit en què les dones hi trobem dificultats per a fer coincidir la igualtat formal i la igualtat real. El normalitzem sumant  el món empresarial, els mitjans i petits empresaris i empresàries, abocats, de vegades, a l’aventura de fer-se autònoms,  davant la impossibilitat de trobar feina.

Al País Valencià comptem amb digníssimes representants de la indústria cultural, en cadascun dels sectors culturals: mestres, músics, editores, llibreteres, escriptores, bibliotecàries, il·lustradores, actrius…, creadores incansables que fan del valencià el seu, el nostre instrument de treball principal.

I ara, més que mai, hem d’il·lusionar una societat civil que, durant massa anys, ha estat necessitada de referents.  Si els donem a conèixer farem una gran aportació a la nostra autoestima col·lectiva.

Tenim Cristina Durán i Miguel Angel Giner Bou (Premi Nacional de Còmic), Paco Giménez (Premi Nacional d’Il·lustració) , Marisa Gallén (Premi Nacional de Disseny) , Elia Barceló (Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil ), Pepe Gimeno  (Premi Nacional de Diseny professional ), LZF Lamps (Premi Nacional del Diseny modalitat d’empresa), Ana Teresa Ortega (Premi Nacional de Fotografia). Tenim editorials com Pre-Textos i Edicions del Buc, que han publicat Louise Glück  (Nobel de Literatura 2020) en castellà i català respectivament. Tenim Marc Granell, poeta, amic, mestre i guia permanent de tants i tants joves poetes, i també Premi de les Lletres 2020. O tenim Francisco Brines (Premi Cervantes 2020). Un valencià nascut i resident a Oliva, reconegut com un dels millors poetes en llengua castellana.

Hem de transformar la desil·lusió col·lectiva en esperança, i construir amb el nostre treball, en paraules de la filosofa Anna  Forés,  una societat “en la que les seues institucions no humilien a les persones que en formen part i a les quals dirigeixen”, una societat  “on els ciutadans no s’humilien els uns als altres”.

Per construir eixe País que volem, cal per tant, retornant a Anna Forés, reforçar:

• L’autoestima col·lectiva, entesa com l’orgull de pertinença al lloc i cultura on vivim, al nostre país.
• El sentiment de poble, formem part d’un poble i compartim el valors que l’inspiren.
• La identitat cultural, quan més fort siga el sentiment de pertinença a una cultura, major serà la nostra capacitat per acceptar la interculturalitat sense perdre la identitat.
• L’humor social, la capacitat de les persones, del nostre poble, per trobar la comèdia en la pròpia tragèdia.
• L’honestedat estatal. Implica l’existència d’una consciència de grup que condemna la deshonestedat del funcionament del poder i valora l’exercici honest de la funció pública.
• La capacitat de generar lideratges autèntics i participatius.
• L’exercici d’una democràcia efectiva en la presa de decisions quotidianes.
• La solidaritat d’una societat que no discrimine.

Amb el pas del temps veig cada vegada més clar que les persones de les quals més he aprés i aprenc, les meues grans mestres, són les que m’han ensenyat el plaent i dur ofici de VIURE.

Dolors Pedrós Company és una editora valenciana, gerent d’Edicions 96. Ha rebut el Premi Tirant per la trajectòria en defensa de la nostra llengua i de la cultura al País Valencià.