EL SUD VALENCIÀ MÉS ENLLÀ DE JERARQUIES I POSICIONS EN EL MAPA

10/5/2021

sud valencià

valencianitat

comarques

Àgora 8

Identitat

Política

valencianisme

Memòria històrica

Lab d'Identitat i Cultura

Fundació Nexe

Identitat valenciana

És habitual entre els valencianistes dir, amb cert desencís, que el nostre és un país allargat. Aquest comentari, majorment innocent i innocu – també ho són Xile, Suècia o Itàlia – oculta una crisi profunda sobre la realitat dels valencians: som un poble invertebrat, desunit, confós per una térbola indecisió terminològica que en part respon al moment fundacional i, en part, a les imposicions de conquesta: València com a ciutat, València com a país, València com a província…

 

Era d’esperar que d’aquesta inseguretat hagen sorgit prejudicis i concepcions equivocades d’aquelles parts del territori que menys s’identifiquen amb les definicions oficials de valencianitat. Entre totes elles, sens dubte la més desafortunada ha estat aquella que denominem “sud”. Un sud que, per al País Valencià, és una mena de “far west”, amb la paradoxa que, lluny de ser una terra inhòspita i subalterna, representa un fragment ben important de la població i l’economia valenciana. Deixant de banda la casuística històrica, ben sabuda, que ha dut les comarques meridionals al seu distanciament, segueix sent ben important reflexionar sobre el punt de partida si volem avançar cap a una major integració nacional i una correcció, profunda i necessària, de les errades comeses durant els quaranta anys d’autogovern en matèria de cohesió territorial. En aquesta tasca ens veiem obligats a plantejar-nos una pregunta incòmoda: què és el sud? És València? Sens dubte però… fins on? És Múrcia? És senzillament Espanya? El més important, com es veuen i senten els seus habitants?

 

Una bona manera de respondre a aquestes preguntes és començar per despatxar certes visions i apriorismes erronis: les fronteres no són línies, són degradats, i com a tal representen espais de transició, de canvi, de barreja, amb totes les complexitats, contradiccions i riqueses que això comporta. D’altra banda, és ben cert que aquesta visió vertical del territori és ben arbitrària. No ens afecta només a nosaltres com a valencians, sinó a tothom quan es mira un mapa del món i es pregunta: per què açò està baix i allò està dalt? És convenient rememorar, ací, aquells antics mapes que presenten el Regne de València en horitzontal, sense nord ni sud perquè, vist així, València no és llarga, sinó ben estreta i ampla. Una terra de mar i muntanyes que és, i vol ser, des de totes les perspectives possibles. Altrament, no només estem marginant i desconsiderant el sud, ans al contrari, impactem frontalment amb una gran dificultat per diferenciar-nos regionalment: el sud, el centre-meridional, el centre-centre, el nord una mica al sud i el nord una mica al nord… I encara ens deixem l’interior, que amb aquest prisma queda diluït en aquell centre litoral d’hortes i barraques.

 

Amb aquest prisma presentàrem al mes de març la huitena edició de la col·lecció d’Àgora, “Temptacions de frontera. Identitat, política i territori al sud valencià” de l’autor Andreu Cañadas Cuadrado, convençuts què la millor manera de resoldre tants i tants dubtes és preguntant als mateixos que s’han vist perjudicats pel concepte “sud”, escoltant les seues experiències i reflexions – que ací ens hem pres la llibertat d’avançar una mica – i concloent, en fi, que la valencianitat no és jeràrquica ni pot vindre definida per una posició en el mapa. Una presentació que es va desenvolupar en un format virtual però que ens va permetre conéixer-nos encara més com a poble, des del nord, passant per comarques centrals, arribàrem al sud de la mà de l’autor, Andreu Cañadas Cuadrado, del president de l’Institut d’Estudis Comarcals del Baix Vinalopó, Hèctor Càmara Sempere i de la coordinadora del Lab d’Identitat i Cultura de la Fundació Nexe, Susanna Pardines López.

 

Podeu recuperar l’acte de presentació de l’Àgora 8 clicant ací.

Vull subscriure'm i rebre les novetats de la Fundació Nexe en el meu correu