Guanyar resiliència en l’economia valenciana

L’economia valenciana i les polítiques d’ocupació després de la Covid19, nous horitzons de progrés i estratègies de transformació, és el nom de l’Àgora 6 de Fundació Nexe.

El passat dijous 12 de novembre la Fundació Nexe va presentar, a l’Espai el Menador de Castelló de la Plana, la publicació número 6 de la col·lecció Àgora, L’economia valenciana i les polítiques d’ocupació després de la Covid19. Nous horitzons de progrés i estratègies de transformació, dels autors Enric Nomdedéu i Biosca, Joan Sanchis Muñoz i Rafael Beneyto Cabanes.

Es tracta d’un Àgora orientat a avançar cap a un nou model productiu verd i social, exposant ferramentes que permeten guanyar resiliència, estimular la demanada agregada, millorar la productivitat, promoure la innovació tècnica i organitzativa, i garantir una millor estabilitat i benestar de les persones en els llocs de treball.

Com ja és costum en aquests temps de pandèmia, la presentació d’aquesta publicació es va desenvolupar amb unes estrictes mesures de seguretat pròpies dels actes presencials. Si bé, això no va impedir gaudir d’una enriquidora vesprada posant les bases de l’economia valenciana que ha de vindre i dels models d’ocupació cap als que haurem de caminar.

La vesprada es va iniciar amb la introducció i benvinguda d’Idoia Arreaza Aguilera, en representació de Fundació Nexe, que va exposar les diferents col·leccions amb què compta l’entitat i les raons de ser de cadascuna, tot posant el focus en la trajectòria de l’Àgora 6 “malgrat que la presentàrem el juny, en format virtual, teníem moltes ganes de trobar-nos presencialment per poder crear debats i reflexions entorn d’aquesta publicació tan important per aquests nous temps que vivim”.

Un cop explicades les diferents col·leccions i introduïda la vesprada, es va donar pas a Xavier Molina Morales, coordinador del Lab d’Economia de la Fundació Nexe.

El coordinador del Lab d’Economia va iniciar la seua intervenció explicant la importància d’aquesta publicació “es tracta d’una reflexió, més o menys estructurada, a partir d’una preocupació que genera la pandèmia”. L’Àgora 6 és una publicació que sorgeix de la necessitat de redefinir el model econòmic valencià, en un context en què la pandèmia ha deixat visibles les deficiències de l’actual.

La primera part d’aquesta publicació, estructurada en tres grans blocs, es vertebra en un marc general de la reflexió amb un diagnòstic de l’estructura econòmica valenciana i la seua fragilitat: “Estem patint un model econòmic, productiu, en el qual sobreïx la baixa productivitat, el domini d’activitats que tenen un valor afegit baix…” va analitzar Xavier Molina, per concloure que “tenim una economia fràgil, excessivament sensible a les crisis”.

La segona part del treball, la més complicada, proposa una sèrie de mesures i possibilitats amb l’objectiu de transformar aquesta realitat: “no és suficient una innovació tecnològica, al cap i a la fi són les persones i els recursos humans els que han de liderar aquest canvi i aquesta transformació que estem demanant”, va apuntar Molina, el coordinador del Lab d’Economia de l’entitat.

En aquesta segona part de la publicació es fan algunes propostes, com poden ser la reducció de la jornada laboral, però també les ferramentes necessàries per a millorar la qualitat de la nostra ocupació. Aquesta última, a la publicació, es troba lligada amb el concepte d’innovació organitzativa i relacionada amb el creixement econòmic, però també empresarial. Com apunta el coordinador del Lab d’Economia “Aquest context ha deixat en evidència una globalització que ha entrat en crisis, aleshores caldria replantejar-se això però sense arribar a l’extrem oposat”.

L’última part d’aquest Àgora 6 trasllada aquestes propostes i mesures de transformació a números i exposa l’esforç financer que comporta aquest nou model. “Hi ha dues idees que a la premsa s’han visualitzat més amb aquesta publicació: la reducció de la jornada laboral i el mecanisme financer de creació del Fons Estratègic Valencià d’Inversió Pública” va concloure Xavier Molina Morales.

Posteriorment va presentar als autors que estaven presents, Enric Nomdedéu i Joan Sanchis, per donar la paraula a aquest últim. Joan Sanchis va iniciar la seua intervenció explicant que la proposta va sorgir, en inici, com a un document de treball intern de la Secretaria Autonòmica d’Ocupació de la Generalitat Valenciana.

“És un document que es troba entre la praxi i la teoria, té un caràcter pragmàtic, i polític també perquè cerca uns objectius clars, imminentment progressistes” va comentar l’autor, Joan Sanchis.

Joan Sanchis va posar els seus esforços, com a autor, en la part més teòrica de la publicació, amb una contextualització econòmica i “amb una caracterització de la crisi, com un doble xoc, tant de demanda com d’oferta” va explicar l’autor, afegint que “partíem de l’evidència que la crisi havia afectat més a l’economia valenciana que no a l’economia de la resta de l’Estat o d’altres països europeus”.

A aquest treball s’exposen evidències i dades, com a prediccions, que, traslladades a la realitat actual, no han diferit massa de les presentades al moment de la redacció de la publicació: “Hi ha una sèrie de debilitats estructurals que estaven i que, en gran mesura, segueixen estant en l’economia valenciana i que responen a l’especialització productiva, a la dimensió empresarial… A tota una sèrie d’elements que en el document es comenten amb un poc més de detall”, va afirmar Sanchis.

El document, com va exposar aquest autor, fa especial èmfasi en un concepte molt important: la resiliència, que ens diu quina capacitat, en aquest cas, té l’economia, per absorbir l’impacte de la crisi i recuperar-se: “des del punt de vista econòmic ens interessava i ens ajudava a explicar el què volíem, construir una economia més resilient”, va apuntar Joan Sanchis durant la seua intervenció.

Per a Sanchis “és un moment bo per a traslladar propostes, iniciar nous debats, perquè moltes vegades les crisis tenen la capacitat de modificar la trajectòria”. En definitiva, el que es proposa el document “són dues transicions, una de caràcter més intern a les activitats econòmiques del nostre territori, i altra més estructural” va concloure l’autor.

Finalment, va intervindre l’altre autor present, Enric Nomdedéu. Aquest va iniciar l’exposició explicant que  “este document era per sistematitzar les coses de forma interna, però finalment convidarem, i convidem, a gent a reflexionar sobre aquesta qüestió”.

En un moment en què tothom parla de la innovació tecnològica Enric Nomdedéu considera que és també molt important parlar de la innovació organitzacional: “és importantíssim un nou marc de relacions laborals amb una certa tendència a la felicitat”, també “des del punt de vista pragmàtic, la innovació tecnològica requereix grans recursos, mentre que l’altra requereix molt més; la primera va més lenta” va apuntar l’autor, Enric Nomdedéu.

Amb això va exposar la contradicció en mantindre les mateixes condicions laborals que fa cent anys quan, realment, els espais i àmbits de treball han evolucionat. L’autor posava l’exemple, de forma més concreta, de la Ford: “si agafes la fàbrica de la Ford de fa cent anys a EEUU i agafes la d’ara en Almussafes, no es pareixen en res, veritat? I, aleshores, com és que fa 100 anys que continuem treballant quaranta hores?”.

Si bé, aquest debat l’autor explica que no únicament s’aplica a aquest tipus de treball, també al sector dels serveis, com poden ser comerços, i també a les oficines. Les dades de l’OCDE i altres entitats avalen la seua tesi: a l’Estat espanyol treballem més hores que la mitjana europea però, en canvi, som menys productius. Per a l’autor, per tant, “en aquesta equació falta algun element. S’han d’introduir nous elements, especialment pensant en el benestar de les persones”.

A continuació, l’autor, va exposar les característiques associades al concepte “tele-treball” per diferenciar-les del treball a casa que hem desenvolupat durant aquest any per les urgències de la crisi sanitària. “S’ha de revisar, entre altres coses, tindre el dret a la desconnexió i un espai de treball adequat, però també la propietat dels mitjans de producció i les condicions; no es pot treballar huit hores a un ordinador portàtil a la taula del menjador”.

Nomdedéu, relacionat amb aquesta qüestió, va explicar que ens cal aprofundir al concepte “tele-treball”, especialment, per part de les empreses i l’abús que aquestes han protagonitzat, en alguns casos. L’exemple d’això, com planteja, és la gran quantitat de reunions que s’han donat en el període de tele-treball. Per això, el model de tele-treball s’ha de sotmetre a una avaluació de 360 graus que condueix, necessàriament, com apunta l’autor, al treball per objectius, gestionant un model de treball no presencial on el treballador es puga organitzar el seu horari i on s’introdueixen, necessàriament, conceptes com “flexibilitat horària”. Qüestió que a l’administració pública ja s’ha posat en pràctica: “això s’acosta al concepte de salari emocional, si al treballador això li permet gestionar i regular millor la seua vida, també tindrem una millor conciliació i una millor productivitat” va explicar Nomdedéu. Arran d’aquesta visió va sorgir la idea de la jornada laboral de quatre dies que s’exposa a aquesta publicació. Un nou model laboral que també té un impacte positiu en el medi ambient.

Finalment, es va obrir un torn d’intervenció obert al públic on es van debatre algunes de les idees exposades durant la presentació i es van traslladar a la nostra realitat més immediata.

La publicació es pot descarregar a l’apartat de publicacions de la Fundació Nexe.

A més, podeu veure la presentació de l’Àgora 6 de Fundació Nexe, sencera, a aquest enllaç.

També tenim disponible la presentació sencera, celebrada en format virtual, al mes de juny.