CAMPANYES CONNECTADES, ADAPTADES I PERMANENTS: UNA PUBLICACIÓ SOBRE COMUNICACIÓ POLÍTICA MUNICIPAL

La Fundació Nexe va presentar una nova publicació el passat dimecres 19 de maig de 2021. A les 19 h de la vesprada s’iniciava l’acte de presentació al públic, en format virtual, del tercer número de la col·lecció Praxis, La comunicació política municipal, una guia per a partits, candidats i activistes, de l’autora i experta en comunicació política, Teresa Ciges Barberán.

La presentació, celebrada amb presència únicament de les ponències i públic virtual, va comptar, a més de l’autora, Teresa Ciges, amb el politòleg i membre del Consell Nacional de Fundació Nexe, Amadeu Mezquida Ortega, i amb el coordinador del Lab de Democràcia i Participació de la Fundació Nexe i professor de Ciències Polítiques, Oscar Barberà Aresté.

El Praxis 3 presenta un full de ruta per als partits, candidats i activistes del món local i és aplicable a qualsevol municipi, independentment de la seua idiosincràsia i població. Des d’un vessant pràctic, explica els passos a seguir per elaborar un pla de comunicació, amb tres eixos claus: la necessitat de comunicar de forma permanent, l’aposta per les campanyes connectades i la implicació dels activistes i la militància. A més a més, incorpora una senzilla estratègia de comunicació de crisi i interna entre els membres d’una secció local.

Amb la introducció d’Oscar Barberà Aresté, vam iniciar l’acte de presentació del Praxis 3 descobrint breument els principals fonaments en què es vertebra l’obra, com també l’activitat que el Lab de Democràcia i Participació està duent a terme: “el Lab està pensat per promoure estudis i pensament sobre tota la temàtica que envolta la democràcia en els partits i en les institucions”. Entorn d’aquests eixos, el Lab, com va exposar el coordinador, presenta diferents publicacions anualment i, en aquest cas, amb el Praxis 3 “la temàtica està molt orientada a un problema pràctic que hem detectat que existeix que és la capacitat que tenen els regidors i la gent que treballa en el món municipal per enfocar les qüestions de comunicació política”. Un cop presentats els ponents, tant Amadeu Mezquida com Teresa Ciges, es va donar pas a la intervenció d’Amadeu Mezquida.

El politòleg, que compta amb una ampla experiència en campanyes electorals municipals de la ciutat de València, va iniciar la seua exposició posant el punt en la necessitat d’aquesta publicació: “és possible parlar específicament de comunicació política municipal?” fou una de les primeres reflexions que va llançar. La comunicació és un punt fonamental avui dia, especialment amb l’auge i expansió de les xarxes socials i el món digital: no sols en l’àmbit polític, també en l’àmbit empresarial, corporatiu i institucional. Mezquida, amb ampli recorregut al si del municipalisme ens va aportar reflexions sobre l’especificitat de la comunicació política a aquest àmbit: “De la política municipal es sol dir que és la política de les coses xicotetes”. Si bé, no es diu únicament perquè es faça en un espai de proximitat al ciutadà, si no per la consideració generalitzada, i en bona mesura errònia, que allò que passa a l’àmbit local és menys important “als ajuntaments hi ha manca de recursos, de personal…” va explicar Mezquida. No obstant, com apunta, la política municipal no s’ha de considerar com el punt menys important, de fet, la seua proximitat als problemes reals i quotidians de la ciutadania haurien de posicionar-la com un dels espais polítics de major rellevància: “la política municipal és la que més impacte té en el dia a dia del ciutadà, moltes vegades i t’afecta des de la factura de l’aigua fins al lloc pel qual camines del treball a casa”.

Els comerços, els espais públics, les factures municipals, l’entorn més pròxim de socialització… Són elements que depenen de l’àmbit municipal i que tenen més impacte en el nostre dia a dia. No sols per açò però sí en gran mida, la ciutadania sol adquirir major grau d’identificació amb el municipi, amb el seu poble o ciutat, que amb altres escales territorials. De fet, com apuntava Mezquida, “l’emoció juga un paper fonamental en la política municipal”. Parar-nos, pensar i reflexionar sobre el paper que adquireix en les nostres vides i quotidianitat l’àmbit municipal és una tasca pendent, que s’està abordant, per dotar-lo de rellevància.

Més enllà de les qüestions lúdiques i festives, “la teua estima per la política municipal ha d’anar a explorar els límits (…) com un camp d’experimentació i transgressió” i, a més significa “una segona descentralització política de l’estat” que hauria de comportar major recursos, però també més competències.

La defensa de l’específic de l’àmbit municipal o local iniciada per Amadeu Mezquida, va continuar amb la intervenció de l’autora, de Teresa Ciges, que va aterrar les reflexions del politòleg al cas concret del Praxis 3.

L’àmbit municipal, arran del que comentava Mezquida, és un espai d’experimentació en la comunicació política i, com a tal, troba dificultats pràctiques: pocs recursos econòmics i materials, poca experiència i coneixements… Però també té punts favorables: aquesta reivindicació de proximitat que permet conéixer el públic per al qual comuniques. “La setmana vinent complirem l’equador de la legislatura” i, per tant, aquest Praxis, “és una bona oportunitat per aquells que no han implantat encara, o que no s’han posat molt les piles, que se les posen ara a partir d’ara” va explicar l’autora, Teresa Ciges.

Posar en valor el món local i encoratjar-lo per expandir-se en aquest espai amb aquesta guia i recursos que exposa l’autora. “Moltes vegades passa això, que una secció local entra a govern i darrere no hi ha molta més gent” analitza l’autora que, considera, que aquesta publicació pot servir per a activar a tot l’activisme municipal perquè ajuden a comunicar i traslladar allò que fan al consistori: “Aprofitar els mitjans propis, però també els mitjans de comunicació locals i comarcals”.

El municipalisme necessita també la campanya permanent i connectada, no únicament desenvolupar eixos de comunicació política en els mesos previs a la campanya electoral i en campanya electoral. Com arribar a la gent que no està a les xarxes socials: “la campanya connectada de Xavier Peytibi”, com explica l’autora, pretén abordar aquesta qüestió que es desenvolupa també al Praxis 3.

“És un text molt pràctic, tracte d’aterrar tots aquests conceptes perquè siga pràctic” és un dels punts forts d’aquesta comunicació. “Alcaldies i regidories són representants polítics, i han d’estar 24 hores i 7 dies a la setmana, sent representants polítics” va argumentar l’autora, Teresa Ciges. “La proximitat de la comunicació té efectes molt beneficiosos: com per exemple la segmentació”.

Sense entrar al text, que es pot trobar a l’apartat de publicacions del web de Fundació Nexe, l’autora ens va fer un repàs exhaustiu sobre els diferents elements i pràctiques que es poden trobar a l’àmbit de la comunicació política municipal, alguns més positius que altres, si bé tots aquests eixos s’han de tindre en compte per formar una estratègia. Algunes de les que coses que no s’han de fer, segons ens comentava l’autora: alcaldies amb perfils privats, xarxes sense activitat fora d’espais electorals, abastir massa canals de comunicació i no tindre cura de la comunicació concreta o de l’específica per al teu municipi concret… Són alguns exemples, però podríem trobar moltes més debilitats en la comunicació política municipal. “Hem d’estar estratègicament on està la nostra gent” i, a més, “treballar els continguts” però tenint en compte on està la nostra audiència, és un dels punts clau que va apuntar l’autora. A la publicació s’ofereix una taula amb una guia de xarxes segons algunes característiques municipals que, tot i que després hi ha especificitats concretes, pot ajudar als partits, candidats i activistes a trobar el seu espai.

Amb totes aquestes nocions sobre la comunicació política municipal, junt amb una guia més extensa que trobem a la publicació, l’autora va assentar les bases per estratègies enfocades al públic concret de cada municipi.

Amb el propòsit de nodrir aquelles preguntes que pogueren haver quedat enlaire, es va obrir un torn de paraules del públic, conduït per Oscar Barberà, on es va parlar d’algunes qüestions com els eixos per una bona comunicació en mitjans tradicionals, sobre la interrelació entre comunicació i l’anàlisi de polítiques públiques, com també les potencialitats que la comunicació política pot trobar a l’hora de connectar i animar la participació en persones joves, entre altres.

L’acte va concloure amb algunes reflexions conjuntes fruit de les preguntes del públic que ajudaren a arredonir una vesprada aprenent sobre comunicació política i, concretament a l’àmbit municipal.

El directe de la presentació, si voleu conéixer més dades aportades, es troba disponible al YouTube de la Fundació Nexe. A més a més, la publicació ja està oberta per a la descàrrega lliure de totes aquelles persones que la vulguen llegir i treballar en les seues seccions municipals.