TIRANT, EN PRIMERA PERSONA DEL PLURAL

Per Gustau Pérez

Les idees no viuen sense organització. Antonio Gramsci.

A partir d’aquesta premissa del teòric sard s’entén la importància del paper que juguen l’Associació Cívica Tirant lo Blanch i la Fundació Nexe en l’elaboració de discurs, la creació de coneixement i la generació d’idees dins de la societat valenciana: no es tracta només d’aportar idees, sinó de tindre una estructura consolidada i amb gent al darrere des de la qual llançar els missatges que tinguen impacte en la societat.

Ara bé, per a gaudir de bona salut totes les organitzacions necessiten renovar-se de tant en tant. Enriquir-se amb saba nova que aporte noves maneres de fer i que sume al rodatge i l’experiència que s’ha assolit fins al moment. Incorporar altres mirades i inquietuds.

Més encara és important renovar equips i implicar gent nova després de les dificultats i la letargia social que ha causat la pandèmia, i quan encarem ja la recta final d’un any d’eleccions municipals i autonòmiques, que aquesta vegada presenten el risc real d’un gir electoral que aniquile tots els avanços realitzats els darrers anys.

Ara, per tant, una organització forta i engrescada és més important que mai. I així s’ha encarat la renovació de l’equip amb el qual el Tirant i Nexe enceten una nova etapa.

Després d’un diagnòstic previ que vam realitzar de manera distesa i participativa per a avaluar la situació de l’entitat i buscar les futures línies de treball, vam posar-nos mans a l’obra a fi de trobar un grup de persones que tinguera la capacitat d’enfrontar els reptes què tenia al davant l’entitat: el relleu generacional, la vertebració territorial i dotar de major autonomia al Tirant respecte a la Fundació Nexe.

Així, ens posàrem a bastir un equip renovat i de consens, que lligara l’experiència de persones veteranes a l’organització amb l’energia de persones joves amb ganes d’implicar-se en nous projectes. Un equip amb una organització interna innovadora, tant per les noves secretaries territorials, com per les vocalies adscrites a diferents àrees (comunicació, formació, dinamització, relacions institucionals…). I un equip format per persones provinents de nord a sud del nostre país, per tal d’aconseguir una millor permeabilitat a la nostra societat i al nostre territori.

Persones que venim dels moviments socials, l’associacionisme juvenil, les lluites estudiantils o les assemblees feministes. De la defensa del nostre territori, la nostra llengua i la nostra cultura. De les festes populars i les trobades als carrers. De la reivindicació d’un finançament just per al sosteniment d’uns serveis públics de qualitat o la lluita contra el feixisme i el fanatisme. De la lluita per una horta amb futur, per un transport públic capaç de vertebrar el nostre país, amb assiduïtat i puntualitat, o per una planificació sostenible i respectuosa amb el medi ambient. Perquè no hi ha Planeta B, ni tampoc un País Valencià B.

Volem parlar de sobiranies i transformació social; de drets i llibertats; d’ecologisme i sostenibilitat; de feminismes i sororitat; de memòria històrica i de justícia, veritat i reparació; de cultura, de música, festes i tradicions populars; d’igualtat i diversitat; d’associacionisme, participació i vida comunitària; de temps i de salut; d’habitatge i emancipació; dels nostres pobles i ciutats… En definitiva, volem parlar de les vides que volem viure. I tot això travessat per un eix transversal: el valencianisme.

Des del Tirant volem conjugar en primera persona del plural. Seguir ajudant a construir un nosaltres. Un nosaltres que oferisca certeses davant les incerteses, lligams davant la precarietat i esperança davant la por. Un nosaltres, amb cognom: els valencians i les valencianes (actualitzant a Fuster). Perquè eixe és el requisit indispensable de qualsevol projecte nacional: la construcció com a poble, la consideració de ser part d’un col·lectiu. 

El nostre ‘nosaltres’ és un nosaltres obert, dinàmic, fluid. Que no exclou ningú per la seua classe social, ni pel seu color de pell, ni pel seu gènere, orientació sexual, llengua o qualsevol altra circumstància personal o social. I que és més, si hem de triar, estarem sempre al costat dels oprimits abans que dels opressors.

Un ‘nosaltres’ que reconeix els altres i que vol establir-hi canals d’interacció. Que té les portes obertes al dubte i a la reflexió. Sense dogmatismes, ni essencialismes. I permeteu-me que cite de nou a Fuster en l’any del seu centenari: “reivindiquem sempre el dret de canviar d’opinió: és el primer que us negaran els vostres enemics”. 

Volem que el Tirant siga reconegut com un agent clau dins de la societat valenciana. Ser capaços d’articular un sistema que compte amb una base sòlida, que sàpiga interconnectar-se amb la resta d’agents de la societat civil i que servisca com a palanca de canvi per a afrontar els reptes que tenim en el futur pròxim. Amb les portes obertes a dialogar, a escoltar, a raonar. Ser un instrument –i no una fi en si mateixa– per a projectar el país que volem deixar a les generacions futures.

En definitiva, volem plantejar moltes preguntes, contestar-ne algunes, però sobretot volem imaginar escenaris futurs. Perquè imaginar és el primer pas per començar a construir. I tot el que podem imaginar ho volem aconseguir.

Per sort, tot això no comença de zero. Comptem amb un prolífic llegat de més de 30 anys treballant per a millorar el nostre país, teixint xarxa amb altres entitats de dins i de fora del nostre territori, promovent espais de debat, formació i reflexió, publicant llibres i organitzant tota mena d’esdeveniments. I enguany ho tornarem a celebrar en la ja clàssica Nit del Tirant.

I acabem tornant a Gramsci i el seu etern “viure és prendre partit”. Doncs nosaltres el prenem i ens posem mans a l’obra.

I tu, t’hi sumes? 

Gustau Pérez és president de l’ACV Tirant lo Blanc i de la Fundació Nexe