Nascuda el 1894, Vicenta Matalí va ser mestra de professió, escriptora i activista política. Va escriure l’obra teatral El pecat: comedia dramática en vers y prosa, en un acte (1929) i ¡Tot per l’art! (1931) apareguda a la col·lecció Nostra Novel·la, publicada pel Cercle de Belles Arts de València; es tractava d‘una iniciativa hereva de la tradició de publicacions de literatura popular però que ara presentava una vocació obertament valencianista juntament amb una ortografia més acurada i pròxima a la normativa.
Matalí, igual que Josefina Piera, està vinculada al valencianisme del partit conservador i catòlic Dreta Regional Valenciana, el qual va ser capaç de mobilitzar el col·lectiu femení i de vertebrar-lo per al seu propi benefici a partir de la creació de l’Acció Cívica de la Dona. Cal tindre en compte que, durant els anys vint i trenta del segle XX, la connexió de les dames catòliques amb les dretes regionalistes i nacionalistes, tant perifèriques com espanyolistes, són constants. Un dels arguments d’aquestes dones per justificar el seu desig de recuperació de les tradicions pròpies era que s’adeien més amb la moralitat, contràriament a les invencions d’origen estranger, portadores de socialisme, ateisme o feminisme laic. Per això, s’assumia que la tasca d’aquestes dones no era política, sinó patriòtica, perquè el patriotisme feia referència als sentiments, els quals eren considerats eminentment femenins. Per això, elles, en tant que mares i educadores, eren les principals encarregades de recuperar la llengua vernacla i les tradicions que estaven en perill de desaparició a través de l’ensenyament a les altres dones i als seus propis fills.
L’ambient dels anys immediatament anteriors a la instauració de la Segona República Espanyola fa que les oradores compromeses políticament amb els partits de dretes, es mobilitzen encara més, per tal d’aconseguir el suport, i sobretot el vot, femení. Dins d’aquest context, doncs, trobem Vicenta Matalí impartint conferències, des de finals de l’any 1930, a la seu de la Dreta Regional Valenciana. Segons una crònica periodística del moment, Matalí va oferir una conversa titulada «La cultura femenina i la seua influència en el progrés dels pobles», durant la qual, després de fustigar el que ella considera el feminisme extremista:
En tonos de verdadera exaltación netamente valenciana, con la candente fraseología de nuestra «dolsa parla», entonó un canto verdaderamente magistral a la grandeza de nuestro pueblo, dotado de condiciones verdaderamente envidiadas, confiando que la cultura femenina es la que ha de mantener latente la grandeza valenciana para que siempre donde se halle Valencia, representada por uno de sus hijos, se diga: «Pas a València, el jagant d’Espanya». La últimas palabras de la señora de Almenar fueron acogidas por una salva nutrida y clamorosa de aplausos que duró largo rato, como prueba inequívoca del valioso trabajo que acababa de realizar la ilustre conferencianta.
Després de la guerra, Matalí seguirà escrivint, ja sense rastre de reivindicació valencianista, i publicarà l’assaig de caire conservador Para tí, mujer: reflexiones acerca del feminismo (1944).
