Carmelina Sanchez Cutillas

Carmelina Sánchez-Cutillas

(Madrid, 1927 – València, 2009)

Carmelina Sánchez-Cutillas és una de les escriptores contemporànies més populars sobretot a partir de l’aparició de l’obra narrativa Matèria de Bretanya, premi Andròmina de 1974, la qual va gaudir – i encara gaudeix – d’una excepcional acollida per part del gran públic. La seua trajectòria com a escriptora i defensora de la història i la llengua pròpies comença, però a finals dels anys cinquanta, quan inicia la seua implicació en els cercles de resistència cultural valencianista. Nascuda casualment a Madrid dins d’una família benestant, va passar gairebé tota la seua vida entre Altea i València. Malgrat unes obligacions  absorbents en tant que mare de quatre fills i mestressa de casa, l’autora manté les seues vocacions: la creació literària i la recerca històrica centrada, sobretot, en la Corona d’Aragó. No serà una tasca fàcil i, com ella mateixa reconeix en una carta: «la vida literària, intel·lectual, és poc compatible amb les obligacions d’una mare de família». Res no impedirà, però, que la seua sensibilitat envers la llengua i la cultura valencianes esdevingueren militància amb el temps, fins i tot quan aquesta opció vital va comportar no pocs problemes en la seua esfera privada.

timeline_pre_loader

Les seues edicions de textos i els seus estudis sobre la història medieval van merèixer diversos premis i li permeten participar com a ponent en congressos de caire internacional, tot i que no comptava amb cap titulació universitària. A més, va publicar nombrosos articles de caire divulgatiu a les revistes Sicània i Valencia Cultural o al «Suplemento Valencia» del Levante, on va esdevenir una de les col·laboradores habituals i, juntament amb Beatriu Civera, una de les poquísimes signatures femenines. La majoria d’aquests textos seran en valencià i per ells circularan personatges històrics femenins com Isabel de Villena, Na Sibil·la de Forcià, esposa del Pere el Cerimoniós, Carroça de Vilarragut, membre de la cort de Joan I d’Aragó, Maria de Castella, esposa d’Alfons el Magnànim, les amants de Jaume I o «La dona de la València medieval». Aquest conjunt es podria considerar un primer intent de recuperació de les genealogies femenines pròpies.